dilluns, 22 d’octubre del 2007

Versió subtitulada al anglès



Hem vist els pits de l'Ana Obregon, de la Elsa Pataki, de la Inés Sastre, de la Penelope Cruz i de la Maria Teresa Campos. És un subtil mètode d'assimilació cultural que l'enemic utilitza perquè mica en mica ens anem sentint d'allà on no som. Si Jordi Pujol va anar a la presó per pintar allò de: Volem bisbes catalans! Nosaltres estem disposats a anar fins on calgui per per veure tetes catalanes.

8 comentaris:

Josep ha dit...

La cançó ni feta expressament eh!

CGS ha dit...

Certament és molt enginyós però d'un masclisme que fa fàstic. Amb aquest elevat grau de perspicàcia segur podeu trobar quelcom més intel·ligent per Catalunya.

bel ha dit...

Show me yours, and I'll show you mine! :P

Joan ha dit...

Estic d'acord amb "Cgs" que si això és una campanya de veritat més valdria que us dediquéssim al mecramé, que així tindríeu els dits (el "dit" no sé) ben ocupats... porcs, més que porcs.

Descobrint la terra ha dit...

també estic a favor d'en cgs, aquest masclisme em fa vomitar, el tractament de la dona com un ser llur utilitat és ensenyar els pits a un noi no és digna, i ni molt menys en nom de catalunya.

En fi...

Joan ha dit...

I ara comenceu, a més, a fer "merchandising" amb aquesta iniciativa... ai, que anireu lluny... Vergonya, em fa!

Francesc Puigcarbó ha dit...

que! com ja hem acabat amb la història de na Mireia Galindo, ara continuem per aquí?

Flashboy ha dit...

El vídeo es genial, la idea es ocurrent i molt simpàtica. Qui vulgui entrar, jugar i participar, de conya; i a qui no li agradi pot passar i llestos (sempre pot seguir fent manifestacions estèrils pel territori català). No cal posar-se tant seriosos perquè algú ensenyi o no la pitrera, mestres!.

A disfrutar i a defensar el país, i si es amb la conya que tant reprimida tenim aquest poble, molt millor!