dimecres, 31 d’octubre del 2007

"Leaving sex to the feminists is like letting your dog vacation at the taxidermist"
Camille Paglia

dimarts, 30 d’octubre del 2007

El concurs del dimecres



Un lector ens ha fet saber que alguns paparazzi si que es dediquen a perseguir catalanes per robar-los hi un nu. I ens envia dues fotografies de dues catalanes (l'una surt al vídeo i l'altre no) que han estat caçades o s'han deixat caçar per els llargs teleobjectius dels paparazzi. Sabeu qui són? La primera resposta, encertada, té premi. Aquí sota dues pistes. A una li van caçar el parrús. A la que sí que surt el vídeo, només la part baixa del bikini.


A la pàgina 30 del tercer volum de Tu rostro mañana

Aquest vespre, a la pàgina 30 del tercer volum de la novel·la Tu rostro mañana de Javier Marías, ens hi hem trobat aquesta fotografia de la Sofia Loren i la Jayne Mansfield:



Després, remenant per la xarxa, n'hem trobat tres més, tres altres fotografies preses durant el mateix sopar:







Les imatges parlen per si soles, i una imatge val més que mil paraules. Però deixeu que des de la plataforma n'afegim una vintena, de paraules: Catalanes que no sortiu als vídeos de la campanya, no us sentiu ofeses ni envejoses: també volem veure els vostres.

Gràcies, Empar!


Amics de La Plataforma, ens han fet saber que aquest migdia al Minoria Absoluta de Rac1, l'Empar Moliner també s'ha fet ressò de la campanya.

Gràcies, Empar. I si, encara la guardes, envia'ns per favor aquella polaroid de la qual parles en aquell teu poema, d'aquell bell poemari intitulat: Busco senyor per amistat i el que sorgeixi:

EL MEU MUGRÓ
Seria una simplificació injusta dir que el color
estàndard d’un mugró
fa pensar en el color
del suplement “Domingo” de El País.
Me’n retrato un
amb una màquina Polaroid.
Faig una fotocòpia ampliada en color
del resultat i me l’emporto
a la botiga de Bricolatge “Cadena los Tigres”.
És molt més senzill anar amb la fotocòpia que
treure’s el pit allí mateix i demanar-li al senyor
que et faci un litre de pintura
del mateix to.
Podria malinterpretar-te.
El dependent complidor, Carles Otal,
prem uns quants botons de la màquina (marca Jotul).

El color
del meu mugró
és el
REF 2040 I80-R
i consta de:
1 punt de base C de color blanc,
8 punts d’ocre,
13 de marró vermellós i
26 de vermell exterior.

I ara me'n vaig a la platja de la Barceloneta.


Aquí teniu l'audio del Minoria.

Si, Sílvia!

La Sílvia Soler dedicava dissabte la contra de l'Avui a la campanya. La Plataforma li està profundament agraïda per la difusió que ha fet de la causa.

També s'han fet ressò de la campanya des de blocs i webs diversos, gràcies també a tots:
El bloc de Jaume Prous
El bloc d'en Francesc Puigcarbé
Arenynautes
Nou dinamo
El blog de l'Aniol
Les Singularitats de El singular digital
L'això toca
L'escamot Rat-penat

Seguim treballant, per fer arribar la campanya a totes les dones de Catalunya.

divendres, 26 d’octubre del 2007

Hola, postfeminsime!

Arrel d'alguns comentaris i correus-e que acusen aquesta campanya de ser vomitiva i masclista, volem aclarir que ni ideològicament ni emocionalment no ens sentim gens propers al masclisme. Nosaltres som d’una altre corda, som d’allò que alguns en diuen la corda postfeminista. Quedi aclarit.

A Israel si que en saben!



Guaiteu si no aquest vídeo en el que el govern israelià vol projectar la seva imatge exterior amb paies en bikini.

Per altre banda, la junta de la Plataforma hem decidit engegar un concurs: aquell qui ens deixi escrits en els comentaris el llistat de catalanes que apareixen al vídeo podrà triar, com a premi, el producte que més li abelleixi de la tot just inaugurada botiga de la plataforma. Vinga, que guanyi el més ràpid!

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Comunicació de La Plataforma



1. Una amable lectora ens ha fet saber que només havíem habilitat els comentaris per a usuaris registrats a blogger. L'error està arreglat de manera que ja podeu deixar comentaris anònims per fer bullir l'olla.

2. Dues catalanes de les que apareixen al vídeo ja s'han posat en contacte amb nosaltres:

L'una ha celebrat la iniciativa i s'ha mostrat disposada a posar-se al servei de la causa. No dubtàvem del patriotisme de les dones d'aquest país.

L'altre, entenem, ens ha demanat diners per ensenyar els pits. Literalment ens ha escrit:
"Si heu vist els pits de l'Ana Obregón o de la Imma del Moral és perquè els mitjans de comunicació espanyols s'han gastat els duros per treure les pitreres de qui calgui a les portades. O bé pagant directament a la interessada o bé amollant quantitats indecents de pasta a paparazzis que sense escrúpols han robat un nu. Vosaltres, angelets, perquè us penseu que El Temps, L'Avui, la Sàpiens o El Punt Diari, no treuen fotografies de catalanes en boles? No pas perquè no puguin pagar (reben diners a carretades en subvencions de la Generalitat), sinó perquè no volen pagar, per pura i roïna gasiveria. No sempre els tòpics són falsos. Això sí, després es gasten un pastaral per regalar un milió de tovalloles amb la punyetera estelada. Si amb els calés que es gasten en aquestes tonteries identitàries haguessin pogut despullar a totes les actrius de El Cor de la Ciutat! Si és el que jo dic sempre, mentre a Extremadura tots els nens tenen un ordinador a l'aula, aquí ens gastem els quartos en classes extraescolars de Sardana. Quina llàstima de país."

3. Dit això volem celebrar que els tres vídeos de la campanya penjats al you-tube ja han estat vistos més de 2700 vegades, cosa que ens omple de joia i d’ànims per a tirar endavant. Properament penjarem la Versió Doblada al Català que com si es tractés d’un We are de World, volem gravar amb els artistes sempre compromesos d’aquest país.

dimarts, 23 d’octubre del 2007

Versió subtitulada al català



Per petició d'alguns internautes, pengem la versió del vídeo subtitulada al català.
De passada agraïm públicament a l'Aufabiga del Racó català que ens ha ensenyat els pits a través d'una emotiva emoticona que prenem com a logo de la campanya, aquesta:

( * Y * )

Versió "centrada" del logo per indicació en un dels comentaris:
( · Y · )


dilluns, 22 d’octubre del 2007

Versió subtitulada al anglès



Hem vist els pits de l'Ana Obregon, de la Elsa Pataki, de la Inés Sastre, de la Penelope Cruz i de la Maria Teresa Campos. És un subtil mètode d'assimilació cultural que l'enemic utilitza perquè mica en mica ens anem sentint d'allà on no som. Si Jordi Pujol va anar a la presó per pintar allò de: Volem bisbes catalans! Nosaltres estem disposats a anar fins on calgui per per veure tetes catalanes.

Com pots col·laborar amb la campanya

Si ets català:
fes arribar la campanya a tothom qui coneguis, explica'ns en els comentaris de quines catalanes voldries verue la pitrera.

Si ets catalana:
Ensenya els pits, si vols ens els envies en fotografia i els ensenyarem aquí, però també pots ensenyar els teus pits als companys de feina, o bé si estàs en atrapada en un túnel en una d'aquestes "incidències" ferroviaries amb les quals l'enemic ens castiga i amb impotència et preguntes què podries fer: ensenya els pits als teus companys de vagó.